Editor de continguts Editor de continguts

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La preocupant arribada de la formiga agulla asiàtica (Brachyponera chinensis) a Europa

La preocupant arribada de la formiga agulla asiàtica (Brachyponera chinensis) a Europa

Un equip de recerca liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) identifica per primer cop a Europa un individu de la formiga agulla asiàtica (Brachyponera chinensis), una espècie altament invasora.

L'equip ha utilitzat el mètode del DNA barcoding per a identificar genèticament el mascle de l'espècie, trobat a un municipi costaner de Nàpols.

De consolidar la seva presència al territori, la invasió de la formiga agulla asiàtica podria amenaçar les poblacions de formigues autòctones i alterar els ecosistemes d’hàbitats naturals i urbans europeus.

28.03.2022

 

Les espècies exòtiques invasores es consideren una de les principals causes de l'actual crisi de la biodiversitat. En els darrers anys, els humans han introduït 200 espècies de formigues fora del seu abast natural i algunes d'elles s'han tornat invasores. És el cas de la formiga agulla asiàtica, Brachyponera chinensis, que ha experimentat una impressionant expansió de la seva àrea de distribució en els últims 80 anys.

La seva distribució natural inclou regions costaneres de la Xina continental, Taiwan, la península de Corea i el Japó, mentre que a la dècada de 1930 va ser introduïda als Estats Units d'Amèrica (EUA), on s'ha establert i ara és present a 17 estats.  Al territori nord-americà, B. chinensis envaeix hàbitats de bosc autòcton i ha tingut un fort efecte negatiu en la majoria de les espècies de formigues natives. A més, per la seva picada i les propietats del verí que injecta, B. chinensis ha estat identificada com una amenaça emergent per a la salut pública als EUA, causant importants reaccions al·lèrgiques.

Ara un equip de recerca liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, presenta el primer registre confirmat de Brachyponera chinensis a Europa. Un dels autors de l'estudi i entomòleg aficionat, Vincenzo Gentile, va recollir un mascle no identificat del gènere Brachyponera que era atret per la llum d’un fanal el 3 de juliol de 2020 a Torre Annunziata (Nàpols, Itàlia), en una zona residencial a aproximadament 1 km del port de la ciutat. Les característiques morfològiques de l’espècimen i l'anàlisi genètica posterior van confirmar que es tractava del primer exemplar de Brachyponera chinensis identificat en territori europeu.

Un equip de recerca liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) confirma el primer registre a Europa de la formiga agulla asiàtica (Brachyponera chinensis), una espècie altament invasora.

Una primera investigació morfològica va revelar que la formiga invasora no pertanyia a cap de les famílies invasores més freqüents - Formicinae, Dolichoderinae i subfamílies Myrmicinae -, sinó que  pertanyia a la subfamília Ponerinae, de formigues majoritàriament depredadores. No obstant, l'exemplar identificat - en particular del gènere Brachyponera - era diferent de qualsevol ponerina nativa euromediterrània.

L'anàlisi genètica posterior, duta a terme per l'investigador predoctoral INPhINIT ”la Caixa” Mattia Menchetti al laboratori de Diversitat i evolució de les papallones a l'IBE, liderat per l'investigador principal Roger Vila, va confirmar que es tractava d'un mascle de Brachyponera chinensis. L'estudi apunta a que possiblement el seu origen siguin els EUA, o bé que l'espècie invasora hagi estat introduïda als dos continents des del mateix lloc d’origen.

"El codi de barres genètic, també conegut com a DNA barcoding, és una eina de gran utilitat. Es tracta d’usar una seqüència d’ADN curta com un codi de barres propi de cada espècie. D’aquesta manera, podem identificar qualsevol mostra, fet que és útil tant en ciència bàsica com en el control d’espècies invasives, de plagues, del comerç il·legal d’espècies, en anàlisis forenses, etc.", explica Menchetti.

Com molts altres invertebrats del sòl, les formigues sovint s'introdueixen accidentalment en nous entorns a causa de la globalització i en particular al comerç de plantes. La seva introducció freqüent en jardins privats dificulta la detecció d’aquestes espècies en les fases inicials, abans que s’escampin per una regió àmplia, com és el cas de B. chinensis a Torre Annunziata. Tot i que s'havien estudiat les formigues de la ciutat de Nàpols entre el 2016 al 2021, no s'havien trobat altres individus d'aquesta espècie.

El fet d'haver recollit un mascle volant, en procés d'eixam, apunta a que almenys un niu ja està en una fase avançada després de la introducció. "El niu d'origen pot estar en zones privades de difícil accés i la colònia - o colònies - pot tenir temps de propagar-se sense ser detectada", afegeix Menchetti. "Tanmateix, tampoc es pot descartar que s'introduís una colònia sense reines i que els mascles hagin estat produïts per les formigues treballadores, fet excepcional però possible per a B. chinensis".

"El niu d'origen de B. chinensis pot estar en zones privades de difícil accés, fet que pot propiciar que la colònia tingui temps de ser propagada sense ser detectada”, afirma Mattia Menchetti, investigador predoctoral INPhINIT "la Caixa" a l'IBE.

La conca mediterrània acull un nombre creixent d'espècies exòtiques, però la majoria s'han quedat limitades a l'interior d’edificis i hivernacles, o a entorns urbans. No obstant, l'expansió de B. chinensis als hàbitats forestals nord-americans suggereix que aquesta espècie podria envair els hàbitats naturals europeus i en particular els boscos, amb possibles efectes negatius per les comunitats de formigues autòctones i la salut dels ecosistemes.

"Aquesta és una espècie invasora que està causant importants problemes ecològics i sanitaris als Estats Units i que a Europa podria tenir efectes comparables als de la vespa asiàtica o la formiga argentina. L’experiència ens diu que, un cop arribada la fase exponencial d’expansió d’una espècie invasora, no tenim eines per a erradicar-la i, com a molt, la podem controlar invertint-hi enormes quantitats de recursos públics. Per tant, cal aprofitar la finestra d’oportunitat que representa l’anomenada fase de latència: el temps durant el qual l’espècie invasora es consolida en el nou lloc i encara es troba molt localitzada. Hem de repensar l’estratègia de control de les espècies invasores i redirigir els recursos cap al biomonitoreig, que permeti la detecció precoç, i un cos de funcionaris d’acció immediata tan bon punt salti l’alarma d’una nova introducció", aconsella Vila.

"Hem de repensar l'estratègia de control de les espècies invasores i redirigir els recursos cap al biomonitoreig que permeti la detecció precoç”, comenta Roger Vila, investigador principal de l'IBE.

D'altra banda, l'establiment de B. chinensis en zones urbanes podria constituir un problema de salut pública, donada la reacció documentada que provoca el verí que injecta aquesta formiga. "Fem una crida a l'acció en aquesta etapa primerenca de la nova invasió biològica i proposem que es realitzi una prospecció detallada d'una àmplia zona al voltant de Torre Annunziata", afegeix Menchetti.

Aquesta recerca ha rebut el suport de la Fundació ”la Caixa”, entre d'altres.

 

Article de referència: Menchetti , M., Schifani , E., Gentile , V., & Vila, R. (2022). The worrying arrival of the invasive Asian needle ant Brachyponera chinensis in Europe  (Hymenoptera: Formicidae). Zootaxa , 5115 (1), 146–150. DOI: 10.11646/zootaxa.5115.1.10

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF