Institut de Biologia Evolutiva - CSIC UPF
Neix LIPSea-M, una iniciativa art-ciència per crear una pel·lícula expandida sobre la crisi climàtica
Neix LIPSea-M, una iniciativa art-ciència per crear una pel·lícula expandida sobre la crisi climàtica
Amb LIPSea-M, el grup de recerca CINEMA de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la UPF, s’uneixen per explorar els motius visuals del canvi global als ecosistemes marins a través d’una metodologia de treball experimental art-ciència.
L’equip multidisciplinari es proposa buscar, registrar i arxivar aquestes imatges i desenvolupar un projecte fílmic expandit travessat per accions de participació ciutadana i transferència de coneixement, que propiciï una resensibilització social sobre els efectes de la crisi climàtica al mar Mediterrani.
El diàleg entre personal investigador i cineastes arrancarà de la mà de l’equip de Javier del Campo, investigador principal de l’IBE. Seguint els passos de la recerca del Laboratori d’Ecologia i Evolució Microbiana sobre la tropicalització del Mediterrani català i la seva influència en els holobionts coral·lins, es documentarà cinematogràficament la recol·lecció de mostres i la campanya científica al Parc Natural del Cap de Creus (Girona).
“Amb el projecte LIPSea-M tenim l’oportunitat d’iniciar una conversa amb la ciutadania sobre els elements essencials que sostenen la vida dels ecosistemes del Mediterrani davant la crisi climàtica”, comenta del Campo. “Ens centrarem especialment en com la tropicalització —l’arribada d’espècies pròpies de mars més càlids— afecta els coralls i els seus simbionts. Cal entendre’ls com a holobionts, és a dir, com una unitat formada per l’hoste i els seus microorganismes que treballa junta per sobreviure i mantenir la salut del fons marí.”
Santiago Fillol, professor agregat i membre del Col·lectiu d'Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals (CINEMA) de la UPF i guionista de la pel·lícula Sirat - que representarà a Espanya en els Òscars 2026 - , explica els orígens del Laboratori d’Imatges Potencials que impulsa el projecte LIPSea-M:
“Ens inspirem en laboratoris com el de Bruno Latour per desenvolupar una pràctica científic-artística que faci que la recerca sobre la crisi ambiental del Mediterrani es pugui experimentar emocionalment. Col·laborant amb l'equip del IBE amb les eines del cinema, busquem generar una resposta afectiva de la ciutadania davant la tropicalització del nostre mar i la pèrdua del seu holobiont coral·lí”, comenta.
Holobiont coral·lí. Crèdit: Bradley Wailer.
El LIPSea-M és un nou espai de trobada entre personal investigador, cineastes, institucions culturals i ciutadania on es busca que la recerca sobre la tropicalització del Mediterrani es pugui experimentar des de l’emoció.
“Volem aportar un imaginari sensible sobre com es dona la simbiosi entre espècies, com afronten els organismes marins la pujada de temperatura del mar, el rol de les espècies invasores, i un llarg etcètera”, comenta Ariadna Cordal, investigadora predoctoral en CINEMA de la UPF, realitzadora i editora audiovisual.
Imatge del microorganisme mediterrani Mediocremonas mediterraneus. Crèdit: Javier del Campo.
El projecte ha rebut finançament a la convocatòria “Componer saberes para imaginar y construir futuros sostenibles” de la fundació Carasso, que impulsa processos col·laboratius entre artistes i personal investigador per abordar reptes ecosocials de forma creativa i experimental. D’entre les 153 iniciatives presentades, el LIPSea-M ha estat una de les 9 propostes seleccionades. L'equip de treball col·laboratiu l’integren cineastes, investigadors, artistes i divulgadores científiques, així com personal d’impuls de projectes transversals de transferència del coneixement.
Es preveu que el procés de creació estigui travessat per accions de transferència, com bé tallers transdisciplinaris biologia-cinema o accions d’exploració estètica y somàtica dels holobionts coral·lins. El finançament sol·licitat a Carasso cobreix les accions de mediació, comunicació i transferència de coneixement que conformaran aquesta pel·lícula expandida.
“El repte és trobar noves formes de comunicar l’emergència ecològica abans no sigui massa tard. Les pràctiques artístiques i les accions de mediació que proposem han de permetre a totes les persones apropar-se a aquestes investigacions no només a través de dades, sinó des de l’experiència compartida, des de reconèixer-nos com a part d’aquest ecosistema en perill”, afegeix Anna Mundet Molas, investigadora predoctoral de la UPF, activista ecologista i artista.
“A l’IBE, ens entusiasma la idea d’iniciar un diàleg entre art i ciència que obri una escletxa emocional amb la ciutadania, la interpel·li i la faci partícip d’una conversa sensible i alhora rigorosa sobre el futur de la Mediterrània davant el repte climàtic global”, conclou Pilar Rodriguez, cap de comunicació i divulgació de l’IBE (CSIC-UPF).
Entusiasme compartit des d'ARSENAL, l'ecosistema de transferència de coneixement de la Facultat i Departament de Comunicació de la UPF que acull el Laboratori d'Imatges Potencials, que compta amb Teresa Roig i Andrea Olmedo com a impulsores de projectes transversals de transferència del coneixement.
Web del projecte LIPSea-M:
Sobre la convocatòria COMPONER SABERES de la Fundació Carasso: https://www.fondationcarasso.org/es/arte-ciudadano/nueve-proyectos-seleccionados-en-la-convocatoria-componer-saberes/
Sobre la Fundació Carasso:
Mitjançant el suport als actors que duen a terme la transformació de la societat, i a través dels àmbits d'acció de l’Alimentació Sostenible i l’Art Ciutadà, la Fundació impulsa un futur ecològic, just i més ple, alhora que ofereix una resposta directa i àgil davant la urgència de les crisis que afecten les poblacions més vulnerables.
L’enfocament sistèmic del canvi aborda l’arrel dels problemes per dissenyar solucions sostenibles. Tant a Espanya com a França, la fundació promou l’experimentació, acompanya els col·laboradors i col·laboradores per reforçar la seva capacitat d’acció, i desenvolupa i divulga coneixement.