Un equip internacional de científics, liderat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha reconstruït la història evolutiva del tritó palmat (Lissotriton helveticus), una espècie d’amfibi àmpliament distribuïda a Europa occidental. L’estudi, publicat a la revista científica Ecology and Evolution, utilitza dades genòmiques d’alta resolució per identificar les rutes de dispersió postglacial i els refugis climàtics que van permetre la supervivència de l’espècie durant les glaciacions del Quaternari.

Un viatge genètic des del nord de la Península Ibèrica

Els resultats indiquen que el tritó palmat va sobreviure les glaciacions en refugis climàtics situats al nord de la Península Ibèrica, des d’on es va expandir cap a Europa seguint dues rutes principals: una a través de la conca de l’Ebre i una altra travessant els Pirineus, especialment des de la zona d’Andorra. Aquesta última ruta ha estat identificada com l’origen de la recolonització europea de l’espècie.

“Aquest estudi ens ha permès entendre com les glaciacions van modelar la distribució actual del tritó palmat i com els Pirineus van actuar com a pont biogeogràfic clau”, explica Bernat Burriel, investigador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i autor principal de l’estudi.

Els rius com a corredors evolutius

Les condicions climàtiques durant períodes càlids van afavorir l’expansió del tritó, mentre que durant les glaciacions quedava confinat al nord ibèric. L’estudi destaca el paper fonamental dels rius com a vies de dispersió i com a refugis climàtics. En particular, el riu Garonne ha estat clau en la dispersió cap al nord durant períodes interglacials. A més, s’ha confirmat que la població del Delta de l’Ebre representa una línia genètica relicta, amb implicacions importants per a la seva conservació.

Participació catalana

L’estudi ha comptat amb la participació de Bernat Burriel, investigador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, diversos investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), del Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC-GRENP-Ajuntament de Calafell), així com investigadors de diverses institucions espanyoles i europees. La recerca ha estat finançada per la Fundació “la Caixa”, la Fundació Barcelona Zoo, i el programa Joan Oró de la Generalitat de Catalunya, entre altres.

Implicacions per a la conservació

Aquest treball proporciona eines clau per a la gestió i conservació d’espècies amenaçades, especialment en un context de canvi climàtic. La identificació de refugis històrics i rutes de dispersió pot ajudar a protegir poblacions vulnerables i a planificar accions de restauració ecològica. “Identificar les rutes de dispersió i els refugis climàtics ens dona eines valuoses per protegir espècies com el tritó palmat en un context de canvi global”, afirma Bernat Burriel, investigador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.