El doctorand Mattia Menchetti va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Pompeu Fabra el juny de 2025 per la seva tesi “Exploring the genetic diversity of European ants and butterflies” (Explorant la diversitat genètica de les formigues i les papallones europees), realitzada a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La tesi es va defensar en el marc del programa de doctorat en Biomedicina de la UPF, dins del qual es van llegir un total de 78 tesis doctorals durant el curs acadèmic 2023–2024, vuit de les quals van rebre aquesta distinció.

Aquest mes d’octubre, la tesi també ha estat distingida amb el III Premi Tesi Doctoral Rellevant del CSIC, que reconeix 20 tesis doctorals destacades defensades els anys 2023 i 2024 per la seva qualitat, impacte i rellevància científica. Cada guardonat rep 1.000 euros. Aquests premis reconeixen la tasca dels joves investigadors i investigadores, la veritable força motriu del progrés científic.

“Guanyar aquest premi és un gran honor i una motivació per continuar explorant la diversitat dels insectes. També reconeix l’esforç col·lectiu de mentors i companys que em van donar suport i van contribuir a la meva feina durant la tesi”, explica Mattia Menchetti, antic doctorand al Butterfly Diversity and Evolution Lab, dirigit per Roger Vila.

“La meva tesi doctoral es va centrar a comprendre la diversitat d’espècies de formigues i papallones europees, com es distribueix aquesta diversitat i com s’ha generat. Vaig descobrir noves espècies de formigues, tant natives com invasores, i vaig utilitzar dades genètiques i climàtiques per entendre com els canvis climàtics del passat van modelar la diversitat de les papallones.”

Segons Roger Vila, investigador principal de l’IBE i director de la tesi premiada:

“La tesi d’en Mattia va suposar un gran avenç en el coneixement de les papallones i les formigues europees. Pel que fa a les formigues, va generar una base de dades genètica mitocondrial que cobreix gairebé totes les espècies i, en el cas de les papallones, va demostrar el tipus de recerca innovadora que es pot fer amb una base de dades genètica d’aquest tipus.”

 Mattia Menchetti a Papua Nova Guinea durant el seu doctorat a l’IBE. Crèdit: Mattia Menchetti.

Mattia Menchetti parla sobre la motivació darrere de la seva tesi

Edward O. Wilson es va referir als invertebrats com “les petites coses que fan funcionar el món”, destacant el seu paper crucial en el manteniment dels ecosistemes, així com la importància de conèixer i preservar la seva diversitat. Les formigues i les papallones són dos grups emblemàtics d’insectes que des de fa temps desperten tant la curiositat dels científics com la fascinació del públic.

Sempre m’han interessat les criatures petites. Començar un doctorat a l’IBE em va permetre estudiar els grups d’insectes que més m’apassionen, des de la seva observació i mostreig al camp fins a l’estudi del seu ADN al laboratori. L’objectiu de la meva tesi va ser descriure aquesta increïble diversitat i desentranyar els processos que l’han generada.

L’IBE ofereix un entorn de recerca internacional dedicat a comprendre la biodiversitat i, al grup d’en Roger Vila, explorar les espècies i curiositats més fascinants del món dels insectes és quelcom que s’anima i es celebra.

Actualment, continuo explorant els processos històrics i contemporanis que determinen com es distribueixen les espècies de formigues i com els humans les han afectat. Amb el suport d’una beca Marie Skłodowska-Curie Action al Museu d’Història Natural de Berlín, investigo ara l’empremta genòmica dels principals esdeveniments humans al llarg de la història en les formigues del Mediterrani.

Llegeix la tesi doctoral completa al TDX:
https://www.tdx.cat/handle/10803/691459#page=1

Llegeix més sobre la seva recerca a l’IBE aquí:

La formiga roja de foc s’estableix a Europa i podria arribar a Espanya

La preocupant arribada de la formiga agulla asiàtica (Brachyponera chinensis) a Europa