Per primera vegada, investigadores i investigadors de l’IBE i la UPF han provat fora del laboratori una eina capaç d’identificar, gràcies al seu ADN, l’origen geogràfic de ximpanzés confiscats a xarxes de tràfic il·legal. Es tracta d’una prova pilot emmarcada en un projecte internacional de la Universitat Pompeu Fabra amb el Pan African Sanctuary Alliance i la Great Ape Survival Partnership, que ha rebut el finançament de l’organització internacional Revive & Restore. El projecte, liderat pel Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA i catedràtic al Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) a la UPF i investigador principal del grup de Genòmica Comparativa a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: UPF-CSIC), s’ha provat per primera vegada al món, a la Fundació Mona, que ha aportat mostres a l’estudi i ha permès provar la tecnologia desenvolupada, al camp.

L’eina dissenyada s’articula al voltant d’un atles genètic elaborat durant 20 anys a partir de mostres fecals de ximpanzés salvatges, que permet inferir amb alta precisió l’origen geogràfic de ximpanzés confiscats quan es creuen les dades genètiques.

A més, es tracta d’una eina “de butxaca” de mida petita i ús fàcil —es connecta a qualsevol ordinador a través d’un port USB— que permet oferir, en poques hores, i amb precisió, informació sobre l’origen dels animals amb una precisió de 100 km. Això permetrà als centres africans que reben cries confiscades determinar amb rapidesa les àrees on operen els traficants. I amb aquesta informació, organismes nacionals i internacionals podran destinar els seus recursos de lluita contra la caça furtiva de manera molt més eficient, optimitzant equips, patrulles i personal, i d’aquesta manera protegir millor els ximpanzés —una espècie en greu perill d’extinció.

La primera prova in situ

El 2019, personal investigador de l’IBE i la UPF ja van analitzar dades d’alguns simis rescatats i rehabilitats a la Fundació MONA. Aquestes anàlisis han confirmat que els simis duien una documentació incorrecta que pertanyia a altres individus o no representava la procedència real dels primats. Aquest fet revela pràctiques habituals en algunes xarxes de tràfic i posa en relleu la necessitat de comptar amb eines científiques independents que aportin una prova sòlida en contextos legals i diplomàtics.

“L’eina que hem desenvolupat, permetrà identificar amb precisió les zones on actuen les xarxes de caça furtiva i tràfic il·legal d’espècies”, explica Tomàs Marquès-Bonet. L’investigador de l’IBE, que acaba de ser guardonat amb la Medalla Ramón y Cajal 2025 de la Real Academia de las Ciencias per la seva trajectòria en genòmica de primats, afegeix “un pas essencial per garantir la conservació i defensa de la biodiversitat amb dades rigoroses i verificables”.