Del mite a la ciència: dracs, roses i evolució

Del mite a la ciència: dracs, roses i evolució

Cada 23 d’abril, els carrers s’omplen de gent amb llibres i roses a la mà per celebrar la diada de Sant Jordi. Però, més enllà de la tradició, aquests símbols també es poden entendre des de la ciència. La biologia evolutiva ens ajuda a entendre tant l’origen de la diversitat de les roses com les arrels naturals d’algunes llegendes, com la dels dracs. A l’Institut de Biologia Evolutiva, estudiar com canvia la vida al llarg del temps ens permet entendre no només la biodiversitat que ens envolta, sinó també la manera com els humans hem interpretat i modificat la natura.
22.04.2026

Imatge inicial - Cartell de la campanya de Sant Jordi 2026. Crèdit: Berta Carreras.

Les roses de Sant Jordi: un producte de l’evolució (i dels éssers humans)

Les roses són una de les plantes ornamentals més cultivades del món i presenten una gran diversitat de formes, colors i fragàncies. Actualment, existeixen centenars d’espècies i milers de varietats, a causa de processos evolutius que han actuat al llarg del temps. 

D’una banda, la selecció natural ha afavorit característiques que milloren la reproducció de les plantes, com colors atractius o olors que faciliten la pol·linització. No obstant això, en el cas de les roses, també hi ha un altre factor clau: la selecció artificial. Exercida pels éssers humans durant segles, ha potenciat trets estètics com flors més grans, amb més pètals o amb fragàncies més intenses.

La rosa que regalem per Sant Jordi és també el resultat de milers d’anys d’evolució i de selecció artificial.

Un exemple són les roses amb múltiples pètals. Les roses silvestres solen tenir cinc pètals, però moltes varietats ornamentals en tenen desenes. Aquest fenomen es deu a mutacions genètiques que transformen els estams (els òrgans reproductors masculins) en pètals, generant les anomenades flors dobles.

Il·lustració de la rosa silvestre i ornamental. Crèdit: Berta Carreras

Les variants han estat seleccionades pels éssers humans per la seva aparença, però aquest fet comporta conseqüències. Moltes roses ornamentals produeixen menys pol·len i poden ser menys útils per als pol·linitzadors. És un exemple clar de com la selecció artificial pot modificar característiques que la natura havia optimitzat per a una altra funció.

Els dracs: entre la natura i la imaginació

I què passa amb els dracs? Tot i ser criatures mitològiques i formar part de l’imaginari col·lectiu de moltes cultures, algunes de les seves característiques podrien estar inspirades en animals reals. 

Figura decorativa de drac en un temple. Crèdit: Pexels

Recuperant la crònica Canviant el protagonista de la història: Parlem de dracs per Sant Jordi, alguns exemples inclouen llangardaixos voladors del gènere Draco o grans rèptils com el dragó de Komodo.

En altres casos, animals desconeguts o difícils d’observar, com Proteus anguinus, coneguda com la salamandra cavernícola, van ser interpretats en el passat com a criatures fantàstiques. A l’Edat Mitjana, fins i tot es creia que podien ser cries de drac.

També és probable que alguns fòssils fossin mal interpretats abans del desenvolupament de la paleontologia moderna, contribuint a la creació d’aquestes llegendes.

Els dracs ens mostren com els éssers humans hem volgut entendre la natura a través de la imaginació, abans del desenvolupament de la ciència moderna.

En aquest context, les idees de Charles Darwin van marcar un punt d’inflexió en la manera d’interpretar la natura. La teoria de la selecció natural va revolucionar la manera d’entendre la vida a la Terra. Darwin va demostrar que les espècies no són immutables, sinó que canvien al llarg del temps a partir de petites variacions heretables que poden afavorir la supervivència i la reproducció. Aquest marc teòric és el que avui ens permet interpretar tant la diversitat de formes de les roses com l’origen real d’animals que, en el passat, podien haver inspirat animals fantàstics com els dracs.

La tradició i la ciència

Les roses i els dracs, dos símbols icònics de Sant Jordi, ens expliquen històries diferents però complementàries.

En aquest context, les roses simbolitzen la capacitat de la vida per diversificar-se i adaptar-se, mentre que els dracs ens recorden com la percepció humana de la natura pot donar lloc a relats i mites.

La biologia evolutiva ens ajuda a entendre tant la diversitat de la vida com les històries que construïm al seu voltant.

Per tant, apropar la ciència a la societat també implica connectar-la amb la cultura. Aquest Sant Jordi, potser val la pena preguntar-se: quanta evolució s’amaga darrere d’una rosa?

Casa Batlló per Sant Jordi. Crèdit: Berta Carreras

 Referències:

"Unravelling the complex origin and breeding history of modern roses". Nature Plants, 2024. https://www.nature.com/articles/s41477-024-01826-5