Demà, dijous 28 de juny, a partir de les nou del matí, una quinzena de professors de secundària procedents de Castella-la Manxa, València, Andalusia, Aragó i Catalunya canviaran la tarima per un pupitre al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (carrer del Doctor Aiguadé, 88, de Barcelona). Ho faran per assistir al curs Teach and Fly, que té l’objectiu d’actualitzar-los els coneixements de genòmica i tècniques de seqüenciació i edició genètiques ―CRISPR―, i, sobretot, engrescar-los a participar a Melanogaster: catch the fly!. Es tracta d’un projecte de ciència ciutadana europeu en què investigadors, comunicadors, professors, estudiants de secundària i ciutadans treballen amb una finalitat comuna: entendre com els organismes s’adapten a l’ambient prenent com a model la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster.

En marxa des del 2016, en el projecte hi han participat, per ara, una seixantena d’estudiants de secundària de Granada i de Ciudad Real, que en els dos últims cursos han recollit mosques de la fruita, les han classificat i les han preparat perquè els investigadors en puguin fer la seqüenciació genòmica. «Esperem que el curs Teach and fly serveixi per ampliar la xarxa de centres que participen en el projecte, i, per tant, els punts de mostreig», explica Josefa González, coordinadora del projecte.

El mostreig l’han fet en camps de fruiters els estudiants, que hi ha anat armats amb un aspirador entomològic ―un tub de goma a través del qual es xuclen els insectes, que queden dipositats en un pot que també hi està connectat. «El mostreig ha deixat de ser un factor limitant en la nostra recerca», apunta González, que és investigadora principal del laboratori de Genòmica evolutiva i funcional de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre de recerca mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). «Ara, no només disposem de mostres de moltes més localitats de les que podríem aconseguir els membres del laboratori, sinó que, a més, en implicar els centres educatius i la ciutadania en la nostra recerca, els estem donant a conèixer la investigació científica de frontera del país», afegeix González.

Les seqüències genòmiques de les mosques es comparteixen per mitjà de bases de dades internacionals. Per això, de les dades obtingudes no només se’n beneficia l’IBE, sinó els laboratoris de la xarxa europea European Drosophila Population Genomics Consortium (DrosEU) i la resta de la comunitat científica. Així, per exemple, un dels resultats d’aquest treball col·laboratiu ha estat la identificació de sis virus que afecten la mosca de la fruita, un dels quals ha estat trobat a Ciudad Real: el virus de Tomelloso.

El projecte de ciència ciutadana Melanogaster: catch the fly! del laboratori de Genòmica evolutiva i funcional (IBE: CSIC – Universitat Pompeu Fabra) i la plataforma de divulgació científica La Ciència Al Teu Món, compta amb el suport i el finançament de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Consell Europeu d’Investigació (ERC).

Adaptar-se o morir

La supervivència en ambients canviants, o la resistència als antibiòtics o a la quimioteràpia, poden explicar-se per l’adaptació, un procés clau en biologia evolutiva que, malgrat això, ha estat poc estudiat. «Espanya és l’única regió continental europea amb zones àrides, i per això els mostrejos que hi estem fent ens aportaran dades molt rellevants sobre l’adaptació dels organismes al canvi climàtic», comenta la investigadora. El laboratori que encapçala se centra en l’estudi dels processos moleculars d’adaptació i en les conseqüències que poden tenir en el funcionament dels organismes.