Vés enrere

“Ibiza is different”, genèticament

“Ibiza is different”, genèticament

Una recerca liderada per investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) revela que els eivissencs són genèticament diferents a la resta d'habitants d'Espanya. La diferència genètica és comparable a la que existeix entre els bascos i la resta d'habitants peninsulars, fins ara considerada una anomalia genètica.

Els eivissencs actuals són descendents dels recents conqueridors catalans que van envair i van repoblar l'illa en el segle XIII, i no dels fenicis, que van colonitzar l'illa en el 654 AC. La crisi demogràfica posterior, deguda a atacs pirates i epidèmies, va causar la diferenciació genètica respecte a resta de poblacions.

L'estudi situa a Eivissa entre les poblacions aïllades i fundades a partir de grups inicials petits, com els bascos, els islandesos o els sards.

21.02.2019

 

Barcelona, 21 de febrer de 2019

“Eivissa és diferent”. Això és el que pensaven els centenars d'abanderats del moviment “hippie” que van visitar l'illa pitiusa durant els anys 60, fascinats pel seu clima i la seva naturalesa inexplorada. El que no imaginaven era que el que feia més única a l'illa eren els seus habitants. Ara, un estudi liderat per Francesc Calafell, investigador principal de L'Institut  de Biologia Evolutiva (IBE) - un centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) - revela que els gens dels eivissencs són realment diferents. Sí, l'illa és única.

L'estudi, publicat en la revista European Journal of Human Genetics amb la col·laboració d'investigadors de la Universitat Americana de Líban i de la Universitat d'Otago, revela que els actuals eivissencs provenen dels invasors catalans que van repoblar l'illa a partir del S.XIII.

El resultat sembla entrar en conflicte amb la història de l'illa, que havia estat envaïda i habitada per molts pobles anteriorment, des dels fenicis i cartaginesos fins als romans i àrabs. En un estudi anterior - aquesta vegada liderat per Zalloua i amb la col·laboració de Francesc Calafell i Benjamí Costa, Director del Museu Arqueològic d'Eivissa -, els investigadors ja havien observat que els pobladors originals, els fenicis, no semblaven tenir massa en comú amb els actuals eivissencs, però no havien localitzat l'origen de la seva herència genètica.

“El temps de fam que va seguir a l'atac Franc-Otomà el 1536 juntament amb l'epidèmia de pesta bubònica que va assotar als eivissencs el 1652 van suposar una greu crisi demogràfica per l'illa; això explicaria l'actual absència de trets genètics antics en els illencs, així com la seva diferenciació, ja que la població actual descendeix d'un nombre reduït de supervivents d'aquestes calamitats”, comenta Simone Biagini, estudiant de doctorat en el grup de Francesc Calafell i primer autor de l'estudi.

Per a descobrir l'origen dels gens eivissencs, els científics han determinat la informació genètica de 163 voluntaris de 3 regions d'Espanya (Catalunya, València i Illes Balears) i han utilitzat 69 mostres espanyoles anteriorment publicades. Per a avaluar la connexió amb el genoma fenici, s'han utilitzat mostres d'ADN antic de la necròpoli fenícia del Puig des Molins, a Eivissa, i 257 mostres d'ADN modern d'Orient Mitjà i del nord d'Àfrica.

"Si bé era previsible que no hi hagués un vincle genètic amb els fenicis, la singularitat genètica dels eivissencs actuals resulta molt sorprenent”, comenta Benjamí Costa, que ha col·laborat en l'anàlisi genètica de les mostres fenícies antigues.

La informació sobre la població eivissenca aportada per l'estudi de Calafell, també professor de la UPF, podria llançar llum en altres escenaris on s'ha donat una segregació geogràfica similar. No obstant això, no totes les illes mediterrànies presenten el mateix patró: mentre Eivissa i Sardenya són poblacions clarament diferenciades, Mallorca, Menorca i Sicília són molt més semblants al continent.

La recerca ha estat finançada per l'Agència Estatal de Recerca i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), l'Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de la Recerca (Generalitat de Catalunya) i la Unitat d'Excel·lència María de Maeztu.

 

IMATGE: Restes de l'assentament fenici de Sa Caleta (Eivissa); imatge de Stavros1, via wikimedia commons amb llicència creative commons CC BY 3.0.

ARTICLE DE REFERÈNCIA: Simone Andrea Biagini, Neus Solé-Morata, Elizabeth Matisoo-Smith, Pierre Zalloua, David Comas & Francesc Calafell. People from Ibiza: an unexpected isolate in the Western Mediterranean; European Journal of Human Genetics; https://doi.org/10.1038/s41431-019-0361-1

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: