Vés enrere

Un rapinyaire autòcton capaç de depredar els nius de vespa asiàtica

Un rapinyaire autòcton capaç de depredar els nius de vespa asiàtica

Un equip de recerca de l'IBE ha emprat la genètica per a demostrar per primer cop que l’aligot vesper (Pernis apivorus), un rapinyaire autòcton i comú a Europa, és capaç de depredar els nius actius de la vespa asiàtica.

L'estudi, basat en l'anàlisi de l'ADN dels vespers amb què el rapinyaire alimenta els seus polls, identifica l'aligot vesper com la única espècie coneguda capaç de depredar els nius de la vespa invasora en el període de màxim creixement i producció de les seves colònies.

El descobriment obre les portes a nous interrogants, com ara els efectes que pugui tenir aquest nou recurs pel rapinyaire, i el paper d’aquest com a controlador de la vespa.

30.09.2019

 

Imatge de l'interior d'un niu d'aligot vesper inclòs a l'estudi, on es veu un fragment de vesper de vespa asiàtica. Crèdit: J. Grajera.

Un equip de recerca de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) a Barcelona, un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha descobert que un rapinyaire diürn és capaç de depredar sobre els nius actius de la vespa asiàtica (Vespa velutina) en els moments de màxima activitat i productivitat de les seves colònies.

La vespa asiàtica, una de les espècies més invasores del món i en expansió a Europa occidental, representa una amenaça per a la biodiversitat autòctona, per l’apicultura i la salut humana. Ara el descobriment de l'aligot vesper com a possible depredador autòcton de la vespa obre molts interrogants, donat que l’aligot vesper podria esdevenir un aliat per a controlar la població de vespa asiàtica en aquelles zones on nidifica a Europa.

 

Tècniques genètiques per identificar l’espècie constructora del vesper

Com el seu nom indica, l’aligot vesper és un rapinyaire que s’alimenta sobretot de larves de vespes. Entre el 2011 i el 2018, l'equip de recerca va estudiar els nius d’una població d’aligot vesper que nidifica en els parcs de la Diputació de Barcelona i en va recollir la dieta que subministraven els adults als polls. Sorprenentment, l’any 2018 es van detectar fragments de vesper amb unes cel·les de dimensions molt grans en un dels nius mostrejats. Per la mida de les cel·les, només podien correspondre a una vespa autòctona molt rara en aquesta àrea, la vespa carnissera (Vespa crabro), o bé a la vespa asiàtica (Vespa velutina).

Atès que les cel·les dels nius de la vespa carnissera i de la vespa asiàtica són molt similars, per identificar l’espècie constructora es van utilitzar tècniques d'anàlisi genètic. En concret, es va usar el codi de barres genètic (DNA barcoding en anglès), que és un fragment molt variable del genoma mitocondrial que generalment és diferent en cada espècie. Tot i que l'ADN de les mostres es trobava ja força degradat, es va poder determinar sense dubte que es tractava de fragments d'un niu de vespa asiàtica.

 “Ja existien indicis i força sospites que l'aligot vesper podia depredar els nius de la vespa asiàtica, però ara, gràcies a les tècniques genètiques, ho hem pogut demostrar”, explica Roger Vila, responsable de l'estudi i investigador principal de l'IBE.

 

Un depredador eficient

Si tenim en compte que la vespa asiàtica tot just ha colonitzat l'entorn de Barcelona, sorprèn la rapidesa amb que l'aligot ha incorporat aquesta nova font d'aliment. Segons les dades anuals de nius de vespa asiàtica i d’aligot vesper a l’àrea d’estudi, s’ha estimat que com a molt el rapinyaire ha trigat un any en utilitzar aquest nou recurs per alimentar els seus polls.

“És un rapinyaire ben adaptat a depredar sobre els nius de vespes, amb les plomes imbricades com les escates d’un peix per evitar les picades, el bec amb la forma perfecta per extreure amb velocitat les larves dels vespers, i amb una habilitat extrema per localitzar tant els nius de vespes construïts sota terra com els de superfície”, explica F. X. Macià, expert en rapinyaires i primer autor de l'article.

 

La vespa asiàtica, una oportunitat per a l’aligot vesper?

Les espècies de vespa que viuen en grans colònies de llarga duració (5-6 mesos) són les preferides per l’aligot vesper. La vespa asiàtica encaixa en aquest patró i el període en que les seves colònies contenen més larves coincideix amb el de màxims requeriments d’aliment per part de l’aligot vesper. A més, a més, la vespa asiàtica fa un niu molt gran, de fins a gairebé un metre, i acostuma a bastir-lo en les parts altes dels arbres. En canvi, si els vespers són soterrats, com els d'altres espècies de vespes, l’aligot vesper es troba en una situació vulnerable als atacs de depredadors terrestres, i, fins i tot, d’altres rapinyaires mentre els manipula per extreure'n fragments. En conseqüència, els vespers de la vespa asiàtica suposen una font ingent d’aliment de fàcil abast per a l'aligot vesper.

 

Un possible aliat i la importància d’una bona gestió

La vespa asiàtica va començar a colonitzar Catalunya l’any 2012 i representa una amenaça per a la biodiversitat autòctona, per l’apicultura i la salut humana. L’aligot vesper podria esdevenir un aliat per a controlar la població de vespa asiàtica en aquelles zones on nidifica i a Europa és l'única espècie autòctona coneguda capaç de depredar sobre les seves colònies en els moments de màxima producció d’individus.

Els rapinyaires són especialment sensibles als contaminants i, concretament en l’aligot vesper, un estudi previ va demostrar la presència de neonicotinoides en sang, un conjunt d’insecticides que afecta negativament a les aus. Per tant, és essencial que els vespers tractats amb pesticides siguin eliminats del medi natural.

“Per conservar les poblacions d’aquest rapinyaire tan tímid seria convenient evitar impactes en els llocs de reproducció, per exemple no duent a terme les actuacions silvícoles entre l’abril i l’agost prop de nius”, comenta F. X. Macià.

Finançament: Una part del mostreig ha estat finançat per la Diputació de Barcelona i els parcs de la Serralada de Marina, de la Serralada Litoral, i del Montnegre i el Corredor.

Article de referència: Macià, F. X., Menchetti, M., Corbella, C., Grajera, J. & Vila, R. (2019) Exploitation of the invasive Asian Hornet Vespa velutina by the European Honey Buzzard Pernis apivorus. Bird Study (accepted) https://doi.org/10.1080/00063657.2019.1660304

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: