Com es transforma una eruga en papallona? Aquesta pregunta, que resumeix el misteri de la metamorfosi dels insectes, ha suposat un enigma intemporal que ha fascinat la humanitat des dels temps més remots. En els insectes, la metamorfosi ha estat una innovació evolutiva que ha tingut un èxit extraordinari. De fet, més de la meitat de les espècies que tenim avui a la Terra són insectes que fan la metamorfosi.

Ara, el llibre recentment publicat "Insect Metamorphosis: From Natural History to Regulation of Development and Evolution" (Xavier Bellés, Academic Press, 2020) explora l'origen de la metamorfosi dels insectes, com van evolucionar els diferents tipus de metamorfosi i com es regulen, revisant plantejaments erronis i tractaments precedents. Aquest mecanisme es presenta com una de les innovacions amb més èxit en l'evolució dels insectes, considerant que la major part de la biodiversitat actual de la Terra està composta per insectes que fan la metamorfosi - aproximadament 1 milió d'espècies descrites actualment, amb altres 10-30 milions encara esperant a ser descobertes. Com es discuteix al llibre, aquest èxit es deu en gran part als mecanismes exquisidament precisos que regulen la metamorfosi. Entre ells, els recentment descoberts i que es relacionen amb l'hormona juvenil. L'evolució d'aquests mecanismes s'integra de forma natural en la teoria de l'evolució per selecció natural, un aspecte que ja va intrigar a Darwin a la seva obra "Sobre l'origen de les espècies".

Els investigadors i estudiants de biologia dels insectes, biologia del desenvolupament i entomologia general trobaran en aquest llibre una revisió exhaustiva i actualitzada sobre la metamorfosi dels insectes, que abasta aspectes històrics, naturalistes, biològics, fisiològics i moleculars, amb èmfasi en els aspectes evolutius.

La metamorfosi: una important innovació evolutiva

La metamorfosi és el procés pel qual un insecte juvenil, l'activitat principal del qual és menjar i créixer, es converteix en un adult, capaç de reproduir-se i perpetuar l'espècie. La possible explicació del seu gran èxit en l'evolució podria recaure en la versatilitat i adaptació que proporciona a les espècies que la fan. "Quan canvies, explores opcions alternatives. Aquesta porta que s'obre a noves possibilitats ha estat crucial per a consolidar el paper de la metamorfosi en aproximadament la meitat dels animals que existeixen avui dia", diu Bellés. "Sense metamorfosi tindríem molta menys biodiversitat, i probablement tindríem una pol·linització molt més pobra, per exemple, almenys tal com la coneixem avui", afegeix.

Més sobre el llibre

"Insect Metamorphosis [...]" ofereix als biòlegs evolutius un context general sobre la morfogènesi adulta en el seu sentit més ampli, incloent informació actualitzada que revisa les concepcions actuals sobre l'evolució de la metamorfosi completa. Encara que el llibre està especialment dirigit als investigadors i estudiants de biologia, biologia del desenvolupament o entomologia interessats a comprendre la metamorfosi en particular, també pot ser d'interès per als qui estudien o investiguen el desenvolupament general, el creixement i la maduració sexual.

El llibre presenta coneixements actualitzats de l'última dècada sobre els mecanismes d'acció de l'hormona juvenil, el principal guardià de la metamorfosi dels insectes, i proporciona als entomòlegs aplicats dades actualitzades recentment, especialment sobre regulació, per a enfrontar millor els problemes de control i maneig de plagues.

Sobre Xavier Bellés

Xavier Bellés és professor d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) d'Espanya. Ha estat fundador (2008) i primer director (2008-2016) de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra) a Barcelona, on treballa. Durant més de 30 anys, ha estudiat la metamorfosi dels insectes i la seva evolució. Bellés ha publicat més de 300 articles científics i més de 10 llibres, entre els que es pot destacar "Viure dues vides: un viatge a la metamorfosi dels insectes" (Premi Prismes al millor llibre de comunicació científica 2009), on recopila l'evolució de les idees sobre la metamorfosi d'insectes des de l'antic Egipte fins avui. Bellés va introduir la panerola com a model en la recerca de la metamorfosi, on ha investigat particularment l'acció molecular de l'hormona juvenil i el paper dels microARN. Com a entomòleg sistemàtic, Bellés ha descobert més de 122 tàxons nous per a la ciència, sent Falsogastrallus teresae la seva espècie descoberta preferida - nomenada així en honor a la seva esposa, Teresa.

Sobre Academic Press

Academic Press ha estat una editorial líder en llibres científics durant més de 70 anys. Coneguda en la comunitat científica internacional pel contingut de qualitat superior de les seves publicacions, l'extensa llista d'autors reconeguts d'Academic Press inclou destacats experts en el món científic, guanyadors del Premi Nobel i investigadors científics distingits.