Al mig del no-res, una petita illa emergeix a l’oceà Atlàntic. Un territori singular, que durant el segle XIX va canviar completament gràcies a la inquietud de dos científics britànics: Charles Darwin i Joseph Dalton Hooker. Investigadors que, en les seves expedicions per descobrir el món, feien parada en aquesta base naval anglesa i la documentaven. Amb la idea de “capturar la humitat dels núvols” van dissenyar i organitzar un sistema de plantació de llavors provinents dels jardins botànics que l’imperi anglès tenia arreu de les seves colònies. Cinc dècades de plantacions que van transformar radicalment l’illa, que va passar de ser una roca volcànica completament cremada pel sol a ser una selva tropical.

“El canvi climàtic està abocant tots els ecosistemes de la Terra a pèrdues massives de biodiversitat i, cada cop més, tenim ecosistemes que tendeixen a la desertització”, explica Víctor Maull, que acaba de finalitzar el seu doctorat a la Universitat Pompeu Fabra, fent recerca al Laboratori de Sistemes Complexos (CSL, per les seves sigles en anglès) de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC - Universitat Pompeu Fabra), sota la direcció de Ricard Solé, investigador ICREA a la UPF.

Ascensió és dels pocs llocs a la Terra –si no l’únic– que ha viscut el procés invers de manera tan deliberada i documentada. Ha passat de ser una illa volcànica habitada per mitja dotzena d’espècies de falgueres nanes a ser una selva tropical frondosa amb una humitat altíssima. Tot fruit d’un procés antròpic i deliberat. “Al laboratori treballem per fer models mínims que puguin explicar els canvis dels ecosistemes. Normalment, modelem ecosistemes que es degraden, però amb Ascensió tenim l’oportunitat d’entendre el procés invers i veure si podem revertir el col·lapse”, explica Maull.

Un mes a l’illa

Per conèixer la realitat d’Ascensió, un equip del Laboratori de Sistemes Complexos integrat pel mateix Maull i la investigadora postdoctoral al SynBio Lab de la UPF, Nastassia Knödlseder, en col·laboració amb el Departament de Conservació i el Govern de l’illa han fet una estada d’un mes a Ascensió per estudiar la seva transformació des del punt de vista històric, ecològic i microbiològic.

“Trepitjar el terreny fa veure la magnitud de l’èxit del procés de plantació”, comenta Maull. “Allà, en només deu minuts, passes de caminar mullat per una selva tropical a experimentar el desert més intens”, afegeix. A banda de l’experiència, l’equip ha pogut consultar documents històrics que tenen al seu arxiu nacional. “Cartes nàutiques, quaderns de bitàcola i cartes manuscrites on s’explica tot aquest procés d’enginyeria”. Documents que permetran a l’equip del CSL entendre com es va orquestrar la plantació i la transformació que va fer aflorar un nou bioma a l’illa.

Per completar l’estudi, han decidit tenir en compte, també, el microbioma del sòl. Estructura que els investigadors consideren la base de tot ecosistema. “El sòl canvia segons els nutrients disponibles i permet identificar canvis ràpids que modulen l’ecosistema”, comenta Nastassia Knödlseder. Tenint en compte que la transició al verd d’Ascensió ha estat molt ràpida, “l’anàlisi del microbioma de diferents regions de l’illa pot ser de gran interès per complementar el model”. Unes anàlisis que faran en col·laboració amb el BioFun Lab de l’Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla.

Més enllà del descobriment, modelar el canvi d’aquest indret és una oportunitat per “veure si altres ecosistemes que s’estan deteriorant poden revertir la seva tendència al col·lapse”, comenta Maull. “El model amb el qual treballem explica un cas local, però tot el que aprenem d’Ascensió volem traslladar-ho al món”, conclou el jove investigador.