Un estudi de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), empra anàlisis genòmiques per reconstruir el consum d’insectes des de fa 9.000 anys fins a més de 102.000 anys enrere. La recerca, publicada a Science Advances, suggereix que el consum d’insectes va ser esporàdic i accidental a Europa, Àsia central i oriental, mentre que hauria estat més freqüent a les regions tropicals i, sobretot, en les poblacions neandertals. Els resultats aporten llum sobre l’evolució humana, l’ecologia i el consum actual d’insectes.

Els humans anatòmicament moderns, o Homo sapiens, van arribar al continent europeu fa almenys 46.000 anys. Per trobar evidències del seu consum d’insectes, l’equip de l’IBE va analitzar 745 mostres de càlcul dental procedents d’individus de fins a 33.000 anys d’antiguitat: el càlcul dental conserva traces d’ADN de les espècies consumides regularment en la dieta. Les anàlisis dentals suggereixen que els humans moderns del nord d’Euràsia no practicaven l’entomofàgia de manera habitual. A més, les espècies d’insectes identificades en el càlcul dental d’Homo sapiens suggereixen una ingesta accidental, a través del consum d’aigua o d’aliments contaminats.

Així mateix, l’equip va estudiar els gens humans implicats en la digestió de la quitina, un carbohidrat complex (polisacàrid) que constitueix l’exoesquelet dels insectes. En poblacions humanes del nord d’Euràsia, els gens de la quitinasa —enzim present a l’estómac que descompon la quitina— presenten mutacions que confereixen una menor capacitat per digerir l’exoesquelet dels insectes, un tret que s’ha mantingut durant els darrers 9.000 anys, des de l’arribada de l’agricultura.

“L’escassa presència d’insectes en la dieta del nord d’Euràsia suggereix que l’absència d’entomofàgia no respon únicament a factors culturals recents, sinó també a una llarga història ecològica i evolutiva”, comenta Pablo Librado, investigador principal de l’IBE que ha liderat l’estudi.

Els insectes en la dieta dels neandertals

Els neandertals van habitar Euràsia des de fa 400.000 anys fins a la seva desaparició fa aproximadament 40.000 anys. Tot i ocupar el mateix entorn que l’Homo sapiens i coexistir durant un breu període de temps, l’anàlisi de 18 mostres de càlcul dental neandertal va mostrar una presència d’ADN d’insectes superior a la trobada en els humans anatòmicament moderns. Aquesta abundància en neandertals va ser comparable a l’obtinguda en ximpanzés occidentals, que recorren a l’entomofàgia com a complement de la seva dieta a la sabana, especialment durant èpoques de sequera.

En comparació, els goril·les van ser el grup d’estudi amb una presència més gran d’ADN d’insectes en el seu càlcul dental, a causa de la ingesta accidental de molts insectes associats al fullatge que forma part de la seva dieta.

Abella domèstica (Apis mellifera). Les abelles formen part dels insectes tradicionalment domesticats en diverses cultures humanes. Crèdit: Juan Manuel Calvo Martin.

L’estudi també va revelar que els neandertals comptaven amb variants del gen de la quitinasa que facilitaven la digestió dels insectes. Un tret que també es va identificar en l’únic exemplar denisovà analitzat, pertanyent a un llinatge d’humans arcaics identificat inicialment a la cova de Denisova, a Sibèria.

L’empremta genètica de l’entomofàgia al tròpic

L’equip va analitzar els gens vinculats a la digestió de la quitina de l’exoesquelet dels insectes. Aquests gens són responsables de produir a l’estómac les tisores químiques que trenquen la quitina, és a dir, els enzims quitinasa àcida i quitobiasa. En mostres antigues i actuals, la recerca va identificar variants genètiques associades a una major expressió d’aquests enzims en les poblacions que habiten zones pròximes al tròpic.

“Cal ingerir grans quantitats d’insectes per compensar l’elevada despesa calòrica que implica recol·lectar-los. Al tròpic hi ha una major disponibilitat d’insectes socials, com tèrmits i formigues: la seva biomassa i diversitat permeten una explotació sostenible durant tot l’any, que fins i tot contribueix al control de plagues”, explica Manuel Piñero, investigador predoctoral a l’IBE i primer autor de l’estudi.

L’expressió d’aquests enzims disminueix gradualment a mesura que les poblacions s’allunyen cap a latituds més altes. Aquesta variació genètica latitudinal, mantinguda durant almenys 9.000 anys, reflecteix l’abandonament de l’entomofàgia en poblacions europees.

El futur de l’entomofàgia a Europa

El creixement de la població humana, juntament amb la crisi climàtica, la pressió ambiental i els patrons actuals de producció i consum, han impulsat en els darrers anys la cerca d’alternatives alimentàries. Amb 1.611 espècies d’insectes catalogades com a comestibles, organismes com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) han proposat els insectes com una font sostenible d’aliment. Tanmateix, malgrat que centenars de milions de persones ja en consumeixen, les societats occidentals continuen mostrant aversió a l’entomofàgia. Tot i que aquest rebuig podria tenir una base cultural, el seu origen continua sent desconegut.

Manuel Piñero, investigador predoctoral del grup de Genòmica de poblacions antigues de l’IBE, mostra escarabats vius (Tenebrio molitor) i espècimens conservats al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, emprats en la recerca del grup.

“Més enllà dels factors culturals o religiosos, els nostres resultats suggereixen que la baixa disponibilitat d’insectes lluny dels tròpics podria haver estat un factor clau en l’abandonament de l’entomofàgia, i ha comportat una menor capacitat de digestió de l’exoesquelet dels insectes”, comenta Librado. Tanmateix, avui dia el processament industrial permet aprofitar-ne les propietats nutritives sense necessitat de digerir aquest component, a més de permetre’n la producció massiva en granges d’insectes comestibles.

El grup de recerca de Genòmica de poblacions antigues, liderat per Pablo Librado a l’IBE, estudia el procés de domesticació, utilitzant principalment insectes com a espècies model. Per fer-ho, comparen els genomes d’espècies d’insectes recentment aprovades per al consum humà amb els d’exemplars extrets de col·leccions entomològiques.

“Investiguem l’evolució de la domesticació en els animals, fet que també ens pot aportar informació per millorar l’explotació d’insectes per a la seva ingesta, tant com a pinso per a la ramaderia com per al consum humà”, conclou Librado.

Article referenciat: Piñero, M., & Librado, P. (2026). Genomic evidence for limited entomophagy in ancient Europeans. Science Advances. DOI:10.1126/sciadv.aec6939