Institut de Biologia Evolutiva - CSIC UPF
Jurassic Park continuarà sent ficció: la resina no conserva millor l'ADN dels insectes
Quan un organisme queda atrapat en resina, pot quedar el seu ADN protegit de la degradació durant milers o milions d'anys? Aquesta pregunta ha estat objecte d'interés per part de la paleontologia moderna des de la popularització d'aquesta idea per Jurassic Park fa més de 30 anys. Ara, un equip internacional liderat per l'Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-CMCNB) i amb la participació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) i del Instituto Geológico y Minero de España (IGME-CSIC) aporta noves dades experimentals sobre què passa quan un insecte queda atrapat en resina.
L’estudi, publicat a Scientific Reports, mostra que els insectes conservats en resina no presenten una millor preservació de l'ADN que els conservats fora d'aquest medi. “De fet, en algunes de les mostres analitzades es va observar una degradació més ràpida del material genètic en els exemplars conservats en resina que els de fora”, indica David Peris, investigador Ramón y Cajal de l’Institut Botànic de Barcelona i líder de l’estudi.
Què passa quan un insecte queda atrapat en resina?
Per investigar-ho, l'equip va comparar durant 30 dies l'estat de preservació de l'ADN i dels teixits i òrgans interns de dues espècies model d'insectes: la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster) i l'escarabat de la farina (Tribolium castaneum). Els investigadors van analitzar exemplars atrapats en resina fresca de pi i exemplars conservats fora de la resina i assecats a l'aire.
Les anàlisis moleculars van mostrar que l'ADN es degradava ràpidament en tots dos tractaments i que la inclusió en resina no n'afavoria la conservació de l'ADN.
“Durant molt de temps s'ha assumit que la resina aïlla les inclusions i les asseca, afavorint una mena de momificació i la conservació del material genètic. Sembla, però, que la resina podria tenir en alguns casos l'efecte contrari, mantenint la humitat dels organismes, fet que afavoreix la degradació ràpida de l'ADN”, expliquen Xavier Franch i David Martín, investigadors titulars del CSIC a l’Institut de Biologia Evolutiva.
Teixits millor conservats, però no l’ADN
En canvi, l'estudi dels teixits interns mitjançant tomografia amb llum sincrotró, una tècnica d'imatge d'alta resolució, va mostrar que la resina sí que pot afavorir la conservació d'alguns teixits i òrgans interns. Aquest efecte, però, no és igual en tots els organismes, fet que apunta a un paper rellevant de les característiques anatòmiques de cada espècie.
“Després de 30 dies, tant mosques com escarabats conservats fora de la resina presentaven teixits clarament dessecats. En canvi, les mosques atrapades en resina mantenien estructures internes, com ara els músculs, en gran part intactes”, explica Jesús Gómez-Zurita, investigador científic del CSIC a l’IBB. “Per la seva banda, els escarabats, molt ben aïllats del medi amb les seves cuirasses quitinoses, tot i conservar l'estructura general dels teixits, els mostraven més degradats i amb una major acumulació de bombolles de gasos, possiblement resultat de la descomposició interna”, afegeix l’investigador.
Reobrir el debat sobre l'ADN en ambre
Durant les darreres dècades, diversos estudis han afirmat haver recuperat ADN d'organismes conservats en ambre. Tanmateix, molts d'aquests resultats van ser qüestionats posteriorment per possibles problemes de contaminació i de reproductibilitat.
“Les mostres més antigues d'ADN recuperades d'organismes atrapats en resina només tenen uns quants centenars d'anys. Després del nostre estudi podem entendre un poc millor per què. Molt probablement, mai arribaren a trobar ADN conservat en resina de milions d'anys d'antiguitat”, conclou Peris.
Article de referència:
Peris, D., Cardoso, A., Mähler, B. et al. Resin does not safeguard insect DNA during early decay despite preservation of soft tissues. Scientific Reports 16, 24920 (2026). https://doi.org/10.1038/s41598-026-63724-4