Institut de Biologia Evolutiva - CSIC UPF
Diàlegs compartits i transferència de coneixement cinema-ciència a l’expedició a Curaçao de LIPSea-M
Diàlegs compartits i transferència de coneixement cinema-ciència a l’expedició a Curaçao de LIPSea-M
LIPSea-M articula un espai de creació i investigació interdisciplinària entre cinema i ciència, orientat a desenvolupar metodologies experimentals capaces de visualitzar les “imatges potencials” de la crisi climàtica als ecosistemes marins.
Després de la primera expedició realitzada l’octubre de 2025 al Cap de Creus, i amb motiu d’unes jornades de treball de camp titulades “Exploring Symbiotic Systems in the Western Mediterranean”, aquesta nova expedició situa el treball del projecte en un context tropical, ampliant la perspectiva ecològica i comparativa de la recerca.
LIPSea-M és el primer projecte del Laboratori d’Imatges Potencials creat conjuntament amb el Microbial Ecology and Evolution Lab de l’IBE (CSIC-UPF). El Laboratori és un programa d’ARSENAL UPF en col·laboració amb En Residència finançat per la Fundació Daniel & Nina Carasso en el marc de la convocatòria Componer saberes para imaginar y construir futuros sostenibles.
Curaçao com a laboratori expandit
Entre el 10 i el 15 de febrer de 2026, l’expedició es va desenvolupar a Willemstad (Curaçao) en el marc d'un workshop internacional en Marine Microbial Ecology and Evoltion, celebrat al centre de recerca CARMABI (Caribbean Research and Management of Biodiversity).
El microbiòleg Javier del Campo (Investigador Principal) i les investigadores predoctorals Joana Krause-Massaguer i Rocío Mozo (IBE, CSIC-UPF) van dur a terme immersions submarines i campanyes de mostreig de coralls, i van processar posteriorment els teixits en laboratoris de camp instal·lats a prop de la costa.
L’objectiu principal era analitzar i comparar els processos de tropicalització del Mediterrani amb les dinàmiques pròpies dels ecosistemes coral·lins del Carib, per centrar-se especialment en com responen els coralls i els seus socis microbians simbiòtics a l’estrès tèrmic sota l’actual crisi climàtica. Més específicament, la Joana estudia els simbionts protistes dels coralls mediterranis i dels seus epibionts, i la Rocío la història evolutiva i diversitat dels fotosimbionts de coralls globalment.
Cinema i ciència en diàleg
Paral·lelament, l’equip del Laboratori d’Imatges Potencials, format per Santiago Fillol (Investigador Principal), Ariadna Cordal i Anna Mundet, ha acompanyat cada etapa del procés científic: la planificació d’immersions amb els llistats d’espècies d’interès per la recerca, les immersions i el mostreig submarí i el processament de mostres al laboratori.
El projecte ha estat enregistrat amb múltiples dispositius cinematogràfics (càmeres digitals i subaquàtiques) amb l’objectiu de generar un arxiu visual compartit entre personal investigador i cineastes. Amb aquest material, es realitzarà un projecte fílmic expandit travessat per accions de participació ciutadana i transferència de coneixement, que propiciïn una resensibilització social i comunitària sobre els efectes de la crisi climàtica al nostre mar, accions en les quals l’IBE i la seva cap de comunicació, Pilar Rodríguez, adquireixen especial protagonisme.
Aquest treball continua desenvolupant el concepte central del projecte: les “imatges potencials”. Es tracta d’imatges que encara habiten dins dels instruments científics (microscopis, seqüenciadors o dades moleculars) i que requereixen un procés de traducció cinematogràfica i sensible per poder ser percebudes i compartides amb la societat.
Correspondència entre el Carib i el Mediterrani
L’experiència a Curaçao ha permès situar el Mediterrani en un marc comparatiu més ampli. Els processos que afecten els coralls mediterranis (l’augment de temperatura, la transformació dels ecosistemes i la reconfiguració de les relacions simbiòtiques entre espècies) no poden entendre’s de manera aïllada.
El Carib ofereix un laboratori natural on observar dinàmiques similars en ecosistemes tropicals, que permeten establir correspondències entre mars geogràficament distants però ecològicament connectats.
En aquest sentit, el viatge ha contribuït a construir una narrativa compartida entre territoris, on el Mediterrani i el Carib apareixen com a parts d’un mateix oceà afectat per la crisi climàtica.