Descobrint Vida

Qui som

Desxifrant Evolució

Qui som

Conservant Biodiversitat

Qui som

Vés enrere La distribució de la vegetació actua com a tallafocs contra el col·lapse dels ecosistemes àrids

La distribució de la vegetació actua com a tallafocs contra el col·lapse dels ecosistemes àrids

Un estudi amb la participació de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) determina que la distribució de la vegetació actua com a tallafocs contra el col·lapse de l'ecosistema quan augmenta l'aridesa.

Aquesta distribució augmenta la resiliència dels ecosistemes àrids davant l'escassetat d'aigua i podria utilitzar-se per monitorar la salut del territori.

La investigació adverteix que els sistemes degradats per l'activitat humana ja no compten amb aquest sistema, per la qual cosa són més vulnerables davant la sequera.

14.02.2024

Imatge inicial

La crisi climàtica incrementa la sequera i podria desencadenar l'abrupta desertització de molts ecosistemes àrids, els quals alberguen un terç de la població mundial. Aquest procés podria tenir un gran impacte a Espanya, que compta amb àmplies zones en risc de desertització i el 2023 va registrar el tercer any més sec des que es té registre, fa seixanta anys.

Ara una investigació amb la participació de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha descobert que la disposició espacial de la vegetació determina el grau de degradació dels ecosistemes àrids i la seva capacitat de resiliència.

L'estudi revela que la vegetació presenta patrons organitzatius característics en condicions ambientals estressants, com la sequera, capaços d'augmentar la resiliència dels ecosistemes. Aquests patrons proporcionen una eina de monitoratge molt útil en el control dels ecosistemes àrids. No obstant això, si el territori ja està degradat a causa de l'activitat humana, aquest sistema de resiliència es perd.

 

La vegetació s'organitza per trampejar l'escassetat d'aigua

L'estructura espacial de la vegetació en els ecosistemes de terres seques ha fascinat durant molt temps els científics a causa de la seva aparença cridanera, ja que s'observen illes de vegetació envoltades per un sòl nu.

Ara l'estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences posa llum sobre per què les plantes s'agrupen d'aquesta manera.

"Aquest treball és part d'un esforç internacional per comprendre la naturalesa de la resiliència dels sistemes àrids" Apunta Ricard Solé, investigador ICREA del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF i Investigador Principal del Laboratori de Sistemes Complexos a l'IBE. "Es preveu que patirem sequeres extremes a causa de la crisi climàtica, per la qual cosa és vital comprendre com responen els ecosistemes davant l'escassetat d'aigua".

En combinar dades de camp de 115 llocs de tot el món, models matemàtics i teledetecció, la investigació mostra que la manera com la vegetació està organitzada en l'espai actua com a tallafocs contra el col·lapse de l'ecosistema quan augmenta l'aridesa.

Representació gràfica del Tipping Point que ja ha afectat alguns llocs i que pot afectar en el futur aquests ecosistemes àrids, podent patir una transició cap a estats degradats de manera abrupta. Crèdit a Ricard Solé.

 

Els científics han descobert que les plantes creixen amb més espai entre elles a mesura que augmenta l'aridesa. Com més sec és l'ambient, més espaiada està la vida vegetal en aquest territori. Això fa que els ecosistemes saludables de terres seques puguin adaptar-se millor a l'escassetat d'aigua i les altes temperatures, augmentant la seva resiliència a la desertització.

Els ecosistemes que ja estan degradats no poden resistir la sequera

L'equip adverteix que la capacitat dels ecosistemes per respondre adequadament al canvi climàtic podria veure's compromesa si ja pateixen degradació causada per l'ésser humà, per sobrepasturatge, biodiversitat empobrida i explotació de recursos.

En aquests casos, la capacitat adaptativa de la vegetació es perd, disminuint la resiliència dels ecosistemes àrids i augmentant, al mateix temps, la degradació i l'escassetat d'aigua. Gràcies a l'estudi, no obstant això, es pot identificar aquesta degradació.

 

Una nova eina per al monitoratge de la crisi climàtica

Els científics suggereixen que monitorar els canvis, o la falta de canvis, en els patrons espacials de la vegetació dels ecosistemes àrids podria utilitzar-se com a indicador primerenc de degradació. Això podria ser un pas crucial cap al desenvolupament d'eines per ajudar a gestionar i preservar els ecosistemes de terres seques en un món més càlid i sec.

"En la meva línia d'investigació, els resultats de l'estudi també serviran de base per desenvolupar estratègies d'intervenció amb biologia sintètica." Afegeix Ricard Solé.
A més, com que el patró de vegetació també és clau en altres sistemes naturals, com les comunitats microbianes o els aiguamolls costaners, els resultats de l'estudi també podrien tenir implicacions per a sistemes diferents de les zones àrides.

 

 

 

 

Article referenciat:  

Kéfi S, Génin A, Garcia-Mayor A, Guirado E, Cabral JS, Berdugo M, Guerber J, Solé R, Maestre FT. “Self-organization as a mechanism of resilience in dryland ecosystems”; (2024) Proc Natl Acad Sci U S A. DOI: https://doi.org/10.1073/pnas.2305153121

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Connecta amb l'IBE

Segueix les novetats científiques i divulgatives del centre

Subscriu-te

Trustees

 
Universitat Pompeu FabraCSICMinisterio de ciencia, innovación y universidades


 

With the support of

 


 


 
Member of

Associate
member of


Distinctions