La papallona Parnassius mnemosyne porta el nom de Mnemòsine, la deessa grega de la memòria. Com si en fes honor, aquest grup de papallones conserva en el seu ADN centenars de milers d’anys d’evolució i supervivència a Europa. Però aquesta memòria podria estar esvaint-se: les poblacions europees estan en declivi i, als Pirineus catalans, el descens és del 95% en les darreres dues dècades degut, en gran mesura, al canvi climàtic. Tot i comptar amb protecció legal a Europa, aquesta papallona podria estar encara més amenaçada del que es pensava.

Ara, una recerca de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), revela que la Mnemòsine amaga en realitat dues espècies críptiques: Parnassius mnemosyne i Parnassius turatii. Combinant dades genòmiques, químiques i morfològiques amb models ecològics i demogràfics, l’equip ha reconstruït una història evolutiva marcada pels cicles glacials i per una “segona oportunitat” d’especiació que avui es manifesta als Alps orientals. Els resultats aporten noves claus sobre l’evolució de les espècies i podrien contribuir a la protecció d’aquests pol·linitzadors vulnerables.

Centenars de milers d’anys d’evolució podrien desaparèixer en dècades

Mitjançant anàlisis genòmiques, l’equip ha revelat que la papallona Mnemòsine comprèn en realitat dues espècies: Parnassius mnemosyne i Parnassius turatii. Els marcadors genòmics revelen una frontera genètica molt marcada als Alps orientals, on comparteixen hàbitat.

Els dos llinatges haurien divergit fa aproximadament 800.000 anys però, durant l’últim període glacial - entre uns 115.000 i 12.000 anys enrere- aquestes papallones adaptades al fred s’haurien expandit per Europa i s’haurien retrobat en punts de contacte com la costa atlàntica. En aquell moment, encara no eren dues espècies i es van reproduir entre elles fins que, amb l’arribada del període més càlid, ambdós llinatges van retornar als seus refugis muntanyosos i van diferenciar-se altre cop a causa de l’aïllament. Tot i així, les poblacions pirinenques de Mnemòsine encara conserven en el seu genoma l’empremta d’aquell antic encreuament. Avui dia, però, no s’ha detectat hibridació entre les dues espècies que conviuen al mateix hàbitat.

Papallona Mnemòsine. Crèdit a Roger Vila.

Una “segona oportunitat” d’especiació guiada per l’olor dels mascles

Malgrat que tots dos llinatges comparteixen ecosistema a la zona de contacte actual dels Alps orientals, l’equip no hi ha detectat flux genètic entre espècies. “Com que s’assemblen tant en aspecte i ecologia, vam recórrer a anàlisis químiques per tal de trobar diferències que potser estàvem passant per alt”, comenta Roger Vila, investigador principal del Laboratori de Diversitat i Evolució de Papallones de l’IBE.

Les anàlisis van revelar que, a les zones de contacte, els mascles presenten perfils químics diferenciats, que els confereixen olors distintives. Aquests senyals podrien ajudar les femelles a reconèixer els mascles de la seva pròpia espècie i evitar aparellaments entre llinatges.

“En l’aparellament de les papallones, l’olor té un paper important, però aquest és el primer cas documentat en què dues espècies mostren un desplaçament químic bidireccional: les diferències oloroses s’accentuen en totes dues espècies als punts de contacte i són més semblants a mesura que ens n’allunyem”, explica Josep Lancho Silva, investigador predoctoral de l’IBE i primer autor de l’article.

Resum gràfic de l’estudi que revela que la papallona mnemòsine comprèn dues espècies diferenciades, Parnassius mnemosyne i P. turatii, amb un passat evolutiu compartit marcat pel contacte ancestral, l’encreuament i la hibridació. Crèdit a Josep Lancho Silva.

Aquest fenomen es coneix com a reforçament bidireccional: totes dues espècies accentuen senyals distintius per evitar reproduir-se entre elles. En aquest cas, la barrera seria aromàtica. És un procés molt difícil de detectar en temps real, i aquest estudi documenta el primer cas conegut de reforçament bidireccional basat en senyals químics en papallones.

Dues espècies, menys marge per a la conservació

Reconèixer que la Mnemòsine inclou en realitat dues espècies críptiques té conseqüències directes per a la seva conservació, perquè les seves poblacions són més reduïdes del que es pensava.

Això és especialment rellevant per a Parnassius turatii, l’espècie a la qual pertanyen les poblacions pirinenques, les úniques de la península Ibèrica. Aquestes poblacions són genèticament singulars, conserven l’empremta d’una hibridació ancestral i viuen en hàbitats muntanyosos fragmentats, vulnerables al canvi climàtic. En els darrers vint anys, la seva població ja s’ha reduït en un 95%.

“Reconèixer correctament aquestes espècies i què les fa úniques és essencial per no subestimar-ne el risc d’extinció i orientar millor les mesures de conservació”, afirma Roger Vila.

Article referenciat: Lancho-Silva, J., Spilani, L., Marques, V., Bruschini, C., Dincă, V. E., Mutanen, M., Franzén, M., Adams, D. C., Dapporto, L., & Vila, R. (2026). Second-chance speciation in the Clouded Apollo butterfly. Current Biology, DOI: 10.1016/j.cub.2026.06.052.