Vés enrere

Un nou model prediu la llarga migració de la papallona Vanessa cardui en base a on es reprodueix

Un nou model prediu la llarga migració de la papallona Vanessa cardui en base a on es reprodueix

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) han desenvolupat un model que permet predir els moviments migratoris de la papallona migradora dels cards (Vanessa cardui) entre Europa i Àfrica a partir de les dades dels seus llocs de cria. L'estudi confirma que les poblacions han de migrar a altres latituds contínuament per tal d'assegurar les millors condicions de supervivència de les cries. Basat en dades climàtiques que abasten 36 anys i 646 llocs de cria en 30 països, el model revela per primera vegada els indrets on l’espècie passaria l’hivern durant el seu viatge a l'Àfrica tropical. Aquesta nova estratègia podria ser emprada per a estudiar els possibles efectes del canvi climàtic en les espècies migradores.

04.09.2019

 

Eruga de la papallona migradora dels cards. Crèdits: Gerard Talavera.

Un equip de recerca de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)) de Barcelona i de la Universitat de Grenoble-Alpes a França ha desenvolupat un nou mètode que permet predir on es distribueixen les poblacions de la papallona migradora dels cards (Vanessa cardui) durant l’any al llarg de la seva migració entre Europa i Àfrica. Els seus resultats es publiquen avui a la revista Proceedings of the Royal Society B.

En un estudi previ, els investigadors havien demostrat que la Vanessa cardui migra des d’Europa fins a l’Àfrica tropical a la tardor, tot creuant el Mediterrani i el desert del Sàhara. En un estudi posterior, els investigadors van demostrar que els descendents d’aquestes papallones migradores revertien la seva migració de nou cap a Europa a la primavera, cobrint viatges de fins a 15,000 km entre Àfrica i Europa entre varies generacions i explotant recursos estacionals i climes favorables en els dos continents. “El repte ara és entendre com les espècies migradores optimitzen el temps i l’espai per a trobar amb èxit les millor condicions ambientals que cada generació necessita per a sobreviure”, comenta el responsable de l'estudi Gerard Talavera, investigador postdoctoral a l’IBE i explorador de National Geographic.

 

La clau és trobar les larves

Els insectes migradors es troben en continu moviment, el que fa difícil seguir d’on a on migren. Una de les principals raons per migrar és precisament la de trobar les condicions ambientals òptimes per a criar una nova generació. Els immadurs (ous, erugues i crisàlides) són fases clau del cicle vital de les papallones, i com que, a diferència dels adults, no poden defugir de situacions adverses, els seus hàbitats son molt bons indicadors dels requeriments de l’espècie per a la seva supervivència. Ara, basant-se en informació de fins a 646 llocs de cria de la migradora dels cards en 30 països i amb dades  climàtiques mensuals d’una sèrie de 35 anys, l'equip ha construït un model que defineix els requeriments de cria de l’espècie i ha produït un mapa identificant les àrees més probables on la papallona podria criar cada mes. “Vam pensar que podríem aprendre molt sobre els moviments de les papallones adultes tot mirant els llocs que les papallones trien per a criar en diferents moments de l’any”, comenta Mattia Menchetti, membre del mateix equip de recerca. "Si podem mapejar els llocs on les papallones crien al llarg de l'any, llavors podrem entendre d'on a on poden viatjar els adults durant la seva extensa migració".

 

L'espècie depèn del seu èxit reproductiu en tots dos continents: Europa i Àfrica

Els models mostren que l’espècie es troba forçada a moure’s contínuament, doncs l’hàbitat de cria adequat és rarament permanent al llarg de l’any. "Com que l’espècie cria constantment durant tot l’any, depèn del seu èxit reproductiu en tots dos continents, i els resultats mostren la importància que tenen les poblacions que passen els hiverns a l’Àfrica per a mantenir les migracions que arriben a Europa", comenta Talavera.

Tot i així, l'estudi també apunta a que la situació podria canviar si aquest hàbitat permanent s’estén en un futur com a conseqüència del canvi climàtic global. “No podem descartar que l’impacte del canvi climàtic pugui afectar el fenomen migratori en les papallones de maneres imprevisibles, tal i com ja s’ha demostrat en ocells migradors”, afegeix Talavera.

 

Les generacions perdudes durant l’hivern es trobarien prop de l’equador

Malgrat s’ha provat que moltes poblacions de la migradora dels cards passen els hiverns al Sub-Sàhara, les localitats precises en són encara desconegudes. Amb aquest nou mètode, l'equip de recerca ha pogut identificar el nínxol potencial de l’espècie durant l’hivern, i per tant a quins indrets es poden concentrar les poblacions per a criar. D’acord amb els resultats de l’estudi, les papallones es podrien trobar al voltant de latituds equatorials entre desembre i febrer. Aquest resultat confirma que el rang migratori anual que recorren les successives generacions pot arribar als 15,000 km des de l’equador (per exemple les terres altes de Kènia o Camerun) fins al nord d’Escandinàvia.

 

Un projecte global

Els resultats publicats a Proceedings of the Royal Society B son part un projecte més ampli que té l’objectiu d’estudiar les rutes migratòries de la Vanessa cardui a tot el món. Amb aquest objectiu, l'equip de recerca lidera el projecte de ciència ciutadana The Worldwide Painted Lady Migration que convida a tots les ciutadans i ciutadanes del món a comunicar les seves observacions dels moviments migratoris d’aquesta papallona. Més informació del projecte a http://www.butterflymigration.org.

 

Finançament

Aquesta investigació ha estat finançada per la National Geographic Society, la British Ecological Society, i per la Fundació Barcelona Zoo.

 

ARTICLE REFERENCIAT: Menchetti, M.; Guéguen, M.; Talavera, G. (2018) Spatio-temporal niche modelling of multigenerational insect migrations Proceedings of the Royal Society B.  DOI:  http://dx.doi.org/10.1098/rspb.2019.1583

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: