NEWS NEWS

Return to Full Page
Back

La genòmica revela que la febre paratifoide va devastar les tropes del rei d’Espanya durant el setge de Barcelona de 1652

La genòmica revela que la febre paratifoide va devastar les tropes del rei d’Espanya durant el setge de Barcelona de 1652

Un equip de recerca internacional liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) revela que la febre paratifoide va causar la mort de centenars de soldats de l'exèrcit espanyol durant l'assetjament de Barcelona de 1652.

L'equip ha identificat el bacteri patogen causant de la febre paratifoide a través de l'anàlisi del genoma complet de dos soldats de l'exèrcit de Felip IV identificats a una fossa comuna de la Sagrera (Sant Martí de Provençals).

L'estudi revela que les soques de bacteris identificades coincideixen amb les recuperades procedents del Mèxic del segle XVI i apunten a que la febre paratifoide va arribar a les Amèriques amb la colonització europea.

08.09.2021

 

Durant la Guerra dels Segadors, les tropes del rei d’Espanya que assetjaven Barcelona el 1652 van morir per centenars a causa d’una pestilència desconeguda. Desenes de soldats van ser enterrats precipitadament en fosses comunes, de vegades vestits i amb les botes posades. Fins ara, s'havia proposat la pesta - causada pel bacteri Yersinia pestis - com a possible patogen causant de l'epidèmia, però no s'havia pogut comprovar.

Ara un equip de recerca internacional liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha recuperat el genoma complet de dos soldats del setge de 1652 i hi ha identificat una gran fracció del genoma del patogen causant de la febre paratifoide.

Un equip de recerca internacional liderat per l'IBE ha recuperat el genoma complet de dos soldats del setge de 1652 i hi ha identificat una gran fracció del genoma del patogen causant de la febre paratifoide.

L'anàlisi a més revela que les soques de bacteris identificades coincideixen amb les que ja s'havien recuperat procedents del Mèxic del segle XVI. Els resultats apunten a que la febre paratifoide va arribar a les Amèriques amb la colonització europea, provocant possiblement les conegudes epidèmies de Cocoliztli.

"Aquesta soca està a la base de les soques que s'han recuperat de Mèxic al segle XVI, la qual cosa indica que els colonitzadors europeus hi van portar també la febre paratifoide", comenta Carles Lalueza-Fox, responsable de l'estudi i investigador principal al grup de paleogenòmica de l'IBE.

 

Una epidèmia conservada als gens de dos soldats del setge de 1652

L'equip de recerca ha recuperat dades del genoma complet de dos soldats espanyols que assetjaven la ciutat de Barcelona el 1652, durant la Guerra dels Segadors. L'anàlisi s'ha realitzat a partir de material genètic conservat a les dents dels dos individus, que van ser identificats a una excavació arqueològica a la Sagrera (Sant Martí de Provençals) juntament amb altres 576 esquelets que s'amuntegaven en fosses comunes. La seva ascendència deriva de la regió basca i de Sardenya, respectivament (en aquella època, aquesta illa pertanyia al regne espanyol).

Tot i que fins ara s'havia proposat que els soldats del setge van patir una epidèmia de pesta, l'equip no ha pogut trobar proves sòlides de la presència del patogen causant de la pesta en aquests individus. Tanmateix, van recuperar d’un individu una fracció substancial del llinatge de Salmonella enterica serovar Paratyphi C, lligada a la febre paratifoide a l'època colonial a Mèxic.

Els resultats, que publica iScience, donen suport a un nombre creixent d’evidències que demostren que la febre paratifoide era més freqüent a Europa i les Amèriques en el passat del que és avui i que podria haver arribat al continent Americà de la mà dels colons Europeus.

Els resultats, que publica iScience, donen suport a un nombre creixent d’evidències que demostren que la febre paratifoide podria haver arribat al continent Americà de la mà dels colons Europeus.

"Les nostres observacions evidencien la presència de la febre paratifoide entre les tropes del rei d’Espanya durant el setge de Barcelona, però no podem descartar que alhora es produïssin brots de pesta; caldrà examinar un nombre més gran d'esquelets abans que Y. pestis es pugui descartar formalment com a agent de la malaltia que va afectar els assetjadors de Barcelona", afegeix Lalueza-Fox.

 

Reconstruir les epidèmies passades per entendre les futures

D'acord amb les noves observacions de l'equip de recerca, la desaparició de les poblacions americanes podria haver estat causada en part per la febre paratifoide que hi van portar els colons europeus. De fet, estudis recents han demostrat el possible caràcter epidèmic de S. enterica Paratyphi C en temps històrics. Per exemple, l’ADN de Salmonella Paratyphi C es va trobar en restes antigues del Nou Món associades a enterraments massius a Mèxic que es remunten a mitjan segle XVI, atribuïbles a les epidèmies anomenades Cocoliztli.

La presència de S. Paratyphi C a l'Espanya del segle XVII és particularment interessant en el context de les epidèmies històriques, pel fet que aquestes soques ja no estan presents en la diversitat mundial actual de S. Paratyphi C. La comprensió sobre com ha evolucionat un patogen al llarg del temps pot tenir un interès mèdic per a combatre la malaltia relacionada que ha arribat a l'actualitat.

"La genòmica de patògens antics és un camp emergent que permet la reconstrucció d'epidèmies passades i l'evolució de patògens que encara ens afecten i que podria ser d'ajuda per a entendre possibles epidèmies futures", conclou Lalueza-Fox, investigador de l'IBE i responsable de l'estudi.

En aquest aspecte, cal recordar que en l'actualitat les febres tifoides i paratifoides afecten fins a 14 milions de persones i causen la mort de 135.900 persones anualment. Les febres tifoides i paratifoides són particularment freqüents als països en desenvolupament de l’Àfrica subsahariana, el sud-est asiàtic i el sud d’Àsia, on representen una de les principals causes de mort i discapacitat.

"La genòmica de patògens antics és un camp emergent que permet la reconstrucció d'epidèmies passades i l'evolució de patògens que encara ens afecten i que podria ser d'ajuda per a entendre possibles epidèmies futures", conclou Lalueza-Fox.

 

Article referenciat:  de-Dios, T., Carrión, P., Olalde, I., Llovera Nadal, L.,Lizano, E., Pàmies, D., Marques-Bonet, T., Balloux, F., van Dorp, L., Lalueza-Fox, C.; Salmonella enterica from a soldier from the 1652 siege of Barcelona (Spain) supports historical transatlantic epidemic contacts; iScience, 2021; DOI: https://doi.org/10.1016/j.isci.2021.103021

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: