Back

Els microARN són evolutivament més antics del que pensàvem fins ara

Els microARN són evolutivament més antics del que pensàvem fins ara

19.10.2018

Microorganismes propers als animals també tenen microARN animal, segons un treball amb participació de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).  Publicat a Current Biology, revela que els microARN, petites seqüències que regulen l'activitat dels gens, no són exclusius dels animals. Diversos Ichtiosporea, microorganismes que viuen principalment en ambients marins, tenen microARN animal sense ser ells mateixos animals.

Fa temps que els científics persegueixen descobrir què va succeir en l'evolució perquè organismes unicel·lulars simples acabessin transformant-se en organismes pluricel·lulars més complexos, com els animals. Entre altres coses, busquen quins elements genètics van marcar la diferència obrint el camí cap a una major complexitat genètica i morfològica.

Un d'aquests elements són els microARN, peces d'ARN molt petites que regulen l'activitat d'altres gens, silenciant-los  o activant-los.

Tots els animals tenen microARN excepte els Ctenophora, organismes marins similars a meduses. Fins ara es pensava que els microARN, i els gens involucrats en la seva formació (entre ells, Pasha i Drosha) eren una innovació exclusiva dels animals perquè no havien estat detectats en els organismes unicel•lulars filogenèticament més propers a animals.

Ara, un treball amb participació de l'Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt del CSIC i la UPF, i publicat a la revista Current Biology, desmenteix aquesta hipòtesi i diu que tant els microARN com els gens Pasha i Drosha van sorgir abans de l'aparició dels animals. El treball està liderat per investigadors de la Universitat d'Oslo (Noruega).

Iñaki Ruiz-Trillo, investigador ICREA a l'Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt del CSIC i de la Universitat Pompeu Fabra, i coautor del treball, explica que fins ara es pensava que l'adquisició de microARN va ser clau per a l'origen i la evolució dels animals –“les plantes també en tenen, però són d'un altre tipus", aclareix.

"De fet, estudis previs en els quals s'havien estudiat els coanoflagelats, organismes unicel·lulars propers als animals, van revelar que aquests organismes no tenen ni microARN ni els gens per produir-los".

En el treball que es publica aquesta setmana, els científics han realitzat una anàlisi genètica d'altres organismes unicel·lulars propers als animals, organismes com Capsaspora, una ameba que paràsita cargols, o els Ichthyosporea, un grup de protistes que viuen, sobretot, en ambients marins. Els resultats revelen que diferents espècies de Ichthyosporea tenen microARN de tipus animal, així com els gens que els processen.

Això vol dir que "l'ancestre unicel·lular dels animals ja era capaç de regular l'expressió d'alguns gens mitjançant microRNA, com fan els animals actuals", diu Ruiz-Trillo, que és també professor associat de la Universitat de Barcelona.

Un dels microorganismes que tenen microARN animal sense ser ell mateix animal és Sphaeoforma Arctica. Com a curiositat, Ruiz-Trillo explica "que va ser aïllat de l'estómac d'un petit crustaci de l'Àrtic (Gammarus setosus), però ningú sap encara si es tracta d'un paràsit o si el crustaci s'ho havia menjat".

Els resultats, encaixen amb troballes recents, en bona part realitzats pel mateix equip de Ruiz-Trillo. "En els últims anys hem vist que l'ancestre unicel·lular que va donar lloc als animals era genèticament força complex, tant en gens com en processos de regulació gènica i genòmica", explica l’investigador.

Article de referència: Brate et al., Unicellular Origin of the Animal MicroRNA Machinery, Current Biology (2018), https://doi.org/10.1016/j.cub.2018.08.018

 
 

 

Categories: